15M, Gasol i els coloms de Plaça Catalunya

No, no faig tard. És ara que s'hauria d'haver paït, que se n'ha de parlar. Dia 15 de maig era un somni, avui, és una realitat. Una realitat en volums i per capítols. Sol i Catalunya, tot i Wembley, han estat escenaris d'aquesta primavera. Sol, Catalunya, la Plaça Major de Vic, la Plaça Espanya de Palma i tota la resta d'espais d'arreu de l'Estat i de l'estranger que han potenciat un moviment pacífic a l'abast de tota la societat que demostra que la situació democràctica actual necessita un canvi.

Hem pogut llegir, sentir i veure reaccions de tot tipus entorn al 15 M però fins ara no havíem tengut l'oportunitat de conèixer l'opinió de cap personalitat del món de l'esport. Artistes de totes les arts s'havien fet presents dins aquesta revolució que, sense precedents ni comporacions, ha de ser l'inici d'alguna cosa important i no, com diuen els ignorants i els incrèduls, la il·lusió de quatre gats.

Ja tard i una mica de passada, un dels nostres representants més internacionals ha posat veu, per fi, a un sector que encara no havia obert boca. Pau Gasol, blaugrana exiliat a l'NBA i juntament amb Rafel Nadal, amfitrió a nivell mundial del millor esport del nostre territori catalanolingüístic, s'ha manifestat a favor d'aquest moviment. No indignat però si donant suport als qui ho estan ha provocat atacs de cor als tertulians d'Intereconomia i orgull a la resta de mitjans decents que tot i no haver fet la cobertura més real d'aquesta petició de democràcia ni haver estat, potser, a l'alçada dels esdeveniments no són responsables que la política d'aquest país sigui tan decebedora.

Quan faig referència a mitjans de comunicació decents no incloc canals privats dedicats exclusivament al circ de la televisió que deixen de banda qualsevol noció vinculada al món del periodisme professional.

Resolt aquest obstacle i tornant al tema neuràlgic del text, cal remarcar que les xarxes socials i les noves tecnologies han permès, a més d'internacionalitzar-lo, apropar el moviment a tothom. De cos present o a través del Twitter, podies trobar-te al lloc dels fets tot i que la pell de gallina només la sents quan hi ets i en formes part.

Sense perdre força, les manifestacions necessiten un canvi de rumb, que el ritme no minvi però que la presència a les places desapareixi. Estic totalment en contra d'una neteja per part del poder, però ara és quan s'ha de tornar a demostrar l'efectivitat i la maduresa d'aquestes revoltes. Els coloms tornen poc a poc a ocupar Plaça Catalunya com si fos una metàfora d'una pel·lícula de Woody Allen. D'aquí uns anys, segur que veurem a les grans pantalles la història del 15M i llavors o ja tendrem una democràcia real o continuarem de manera pacífica lluitant per tenir-la.