"Renovar-se o morir"

Tenc dues companyes de pis molt indignades. A una li han pujat el preu de l'autobús que agafa cada divendres per tornar a casa i a l'altra, ja no la deixen fumar a cap bar. Elles són només, dues víctimes del pla que Quim Monzó ha descrit, a la seva columna de La Vanguardia, com“Renovar-se o morir”. La idea no és dolenta tot i que la pràctica no s'acaba d'ajustar a la societat. Però és evident que la crisi la patim tots i per tant, per qualque via han d'arribar les conseqüències. Per altra banda, la nova llei del tabac forma part d'un pla diferent, segurament més adequat a la idea de Monzó. Un ambient sense fum que obre debats de crispació però també de bones sensacions. Una llei que, en definitiva, no ha deixat indiferent ningú. I aquest fet hauria de ser l'essència de totes les coses i, cosa que per ara, només aconsegueixen els de Telecinco i, amb aquesta llei, na Pajín. Amb cap intenció de comparar una cosa amb l'altra ja que seria ofensiu per a la ministra i del tot surrealista per part meva.

La indignació femenina, però, va més enllà d'accions del Govern i increments de preus i sol anar, quasi sempre, lligada als homes. Inevitablement, entre altres coses també importants, els homes, resulten l'element significant de totes les conversacions. Ja sigui per desgràcies o per alegries, l'home hi té alguna cosa a veure i, en el cas que no en sigui el causant, com que no ho ha comprès així com volíem, en passa a tenir part de culpa. Tots s'excusen amb la complexitat de les dones i la dificultat de comprendre'ns, i a nosaltres aquest fet, tot i negar-ho, ens encanta. La sensació de sentir-nos complexes i difícils és del tot gratificant. Això no vol dir, però, que no ens continuï indignant la seva falta de tacte i de comprensió. Segurament una actitud contradictòria per part nostra ja que exigim una reacció que no encaixa amb la paraula “simples” que, només de tant en tant, els atribuïm.

La darrera cosa que m'ha indignat però, en aquest cas, no té a veure amb un sol home. La compra de Cuatro per part de Telecinco i l'ampliació del monopoli m'espanta. I allò que resulta més indignant és l'eliminació del canal de notícies CNN+. És terrible veure com deixen sense feina bons periodistes.

Després de tanta indignació va bé recordar l'essència de l'article de Quim Monzó. “Renovar-se o morir” hauria de ser una obligació més que una tendència. Renovar i saber mantenir les coses que no necessiten ser canviades. Les companyes de pis, per exemple, que tot i la indignació, és ideal viure amb elles.