Acostumar-se (Novembre 2010)

Estrenar és una paraula que sempre fa il·lusió d'utilitzar. Dóna sentit a primeres vegades, a descobrir, a evolucionar i potser també a començar de zero.

Estrenar significa futur, emprendre un repte, un projecte, alguna cosa nova. Estrenar un vestit em fa sentir millor i estrenar un pis m'ha fet sentir més madura. Segurament madura per primera vegada. M'ha tornat a sorprendre la capacitat que tenim, els humans, d'adaptar-nos a qualsevol situació.

Quatre parets gelades, que no havia habitat mai, ara són casa meva. Un lloc nou que, en pocs dies, sembla que ja hi hagi passat mesos.

Tot és qüestió d'acostumar-s'hi. Hi ha coses, però, que costen més. Viure lluny del mar, per exemple, em continua resultant difícil. A vegades, imagín llocs on seria capaç d'estar i altres on no podria arribar a viure. Per feina, segurament, no renunciaria a cap. Tot i que el mar, condicionaria qualsevol destí.

M'agrada viatjar, conèixer llocs nous i potser també és qüestió de costums. El darrer lloc que he visitat ha estat Bilbao amb mon pare. Ell viatjava amb el seu i jo ara ho faig amb ell. La mateixa excusa, el futbol. Començar per Bilbao era obligat. La darrera oportunitat per viure un partit a San Mamés. La catedral és un altre món. Tota aquella gent, vestida per l'ocasió, animant en tot moment, tenien tanta força sobre el marcador com els propis jugadors. Els aficionats de l'Athlètic van donar-me una lliçó de moralitat que segurament m'ha fet canviar, en certs aspectes, la manera d'entendre el futbol. Aquell mateix dia, jo estava enfadada perquè el Barça, una hora abans, no havia guanyat. Ells, en canvi, perdien i no s'enfonsaven. Si el Bilbao guanya algun títol, San Mamés caurà. És necessari un estadi nou, tot i que potser es perdrà la màgia del camp anglès que s'ha convertit en un dels més emblemàtics d'Europa.

L'estrena segur que serà espectacular, després ens hi haurem d'acostumar. Com jo al meu pis de Vic. Un altre tipus de catedral, que també presencia bon futbol, tots els partits del Barça.