Un canvi d'era?

Estan passant massa coses per seguir com si no passàs res. Aquí, tot és més petit, crisi i eleccions, però a la resta del món, les coses es mouen i es mouen amb tanta força com en altres moments històrics que han marcat un canvi d’era. Josep Piqué, periodista de La Vanguardia,  compara les conseqüències geoestratègiques de la situació en alguns països àrabs amb  la caiguda del mur de Berlín. I es mostra decebut davant la falta de reaccions d’Europa i D’EUA. El silenci còmplice de l’administració Obama provoca dubtes a nivell mundial. Estats Units ha mantingut una relació de fidelitat amb aquests països durant dècades i la situació els senyala també a ells. La imatge jove i nova d’Obama perdona els antecedents i d’alguna manera els salva d’una implicació més directe amb Egipte. Els termes jove i nou també poden aplicar-se a les revoltes que omplen aquestes setmanes els carrers de ciutats com El Cairo o Bahrain. S’ha d’entendre que la relació entre revolta i democràcia és relativament recent. A més, la introducció de les noves tecnologies i la implicació en aquesta situació donen un caràcter més nou a aquestes revoltes. Que el Twitter sigui el lloc on informar-se amb més rapidesa obre un nou univers segurament més eficaç i sobretot més plural.  Per tant, en aquests moments de canvis mundials i de reformes polítiques i constitucionals que han originat totes aquestes revoltes s’ha de ser conscient del que això suposa. Egipte demana una democràcia real i el canvi és irreversible. La violència taca de sang aquestes manifestacions i els  dóna un sentit de catàstrofe inevitable. Egipte viu una transició complicada que no serà tranquil·la ja que articula una sèrie d’interessos personals, econòmics i geopolítics que no desapareixen amb un dictador.  Mubarak n'ha estat protagonista però no és l’únic responsable. Sembla, com diu Piqué, que Europa no se n’adona. Aquests països que estan tan a prop i tan enfora al mateix temps enfronten el final d’una era amb falta d’una decisió política i d'acció per part de les potències mundials. Tot i això, no oblidem que Espanya és també nova en termes de democràcia, de la dictadura de Franco a la presidència de Zapatero només han passat 35 anys.